L'estaré cagant en alguna cosa?

Gràcies a què a Xina necessiten una setmana sencera per celebrar que l'1 de maig és el dia del treballador, vam tenir una setmana sencera de vacances només un mes després d'haver aterrat a Xangai. Vam aprofitar per anar a Pukhet, una illa turística de Tailàndia. Està a cinc hores de viatge en avió desde Xangai però el bitllet només costa 300 euros.

Perquè m'entengueu Pukhet és com Menorca, però li treus tots els pins i enlloc d'això li poses milions de palmeres i vegetació tropical per tot arreu (està només a cinc graus de latitud nord), li treus les caletes i hi poses platges més amples, encabrites al mar (es l'oceà Indic enlloc del nostre tranquil mediterrani), poses corall i peixos de tots colors en els fons marins, treus el mont Toro i en el seu lloc hi poses un petit parc natural de selva tropical, li poses unes quantes desenes de petites illetes semiverges pel voltant, et voilà: Pukhet. Senzillament espectacular.

Alguna vegada havia sentit a dir que hi ha platges de la Costa Brava o de les Balears que no tenen res a envejar a cap platja del món. Doncs no es cert. Ho desmenteixo rotundament. Per a mostra la de la foto (que no li fa justícia):

Aquesta platja no la imagina ni el millor paissatgista del món. Està a les illes Phi Phi. L'únic fallo que tenia és que amb nosaltres hi van arribar un mogollón de turistes en barcos porta-guiris (com nosaltres).

Em vaig posar a contemplar com el tio de la foto d'aquí abaix treballava llogant piragues.

Aleshores em va venir a parlar el seu amic, no sé què em volia vendre però de seguida va desistir quan li vaig posar la meva cara típica de no em treuràs ni un duro xaval (és molt efectiva aquesta cara, la vaig apendre del meu pare). En resum que al cap d'una estona estàvem parlant amigablement. Em va preguntar que feia i a on vivia, quan li vaig dir que era enginyer i vivia a Xangai, es va interessar molt i em va demanar si li podia arreglar el motor de la barca. Li vaig contestar que ni puta idea vamos i que jo era enginyer pero de treballar davant l'ordinador… Aleshores el tio va fer un "Aaaah! Que interessant…" El desgraciat no va poder dissimular una cara de: "Òstia pobre xaval!, quina pal!".

I és que aquell tiu vivia en l'autèntic paradís, i des d'allà, imaginar-se un cubicle amb un tiu treballant amb un ordinador era de lo mes ridícul.

Des d'aleshores que no em trec la mateixa pregunta del cap: "En aquesta vida... no l'estaré cagant en alguna cosa?"