Un dinar autènticament xinès

Fa uns dies vaig anar a dinar amb cinc xinesos de la feina, quatre dels quals no han sortit mai de Xina, a una cantina “només per xinesos” del polígon on tenim les oficines.

L'higiene del local, no era exageradament dolenta si tenim en compte els estàndards locals. Primer havies de passar per una cua on pagaves la friolera de 8 Yuans (80 cèntims d'euro) i on triaves entre una llista de cinc linees de caràcters xinesos. He triat la tercera. Aleshores m'han donat una bonica fitxa d'autos de xoc de color rosa, agafada amb una pinsa d'estendre robat del mateix color, tant la fitxa com la pinsa tenien uns símbols xinesos i un número 16 cada una.

Amb això te n'anaves a un mostrador, des del qual tenies una perspectiva de la cuina que desde el meu punt de vista haurien d'evitar. Allà havies de donar la pinsa, que no la fitxa, al senyor que hi havia. Ha sigut en aquest moment quan he descobert que hi havia pinces d'altres colors conjuntats amb fitxers d'autos de xoc dels mateixos colors. La meva agudesa característica m'ha permès entendre que cada color corresponia amb un dels cinc plats (Hi havia 5 colors!).

Aquell bon home sortia de tant en tant amb menjar, cridava alguna cosa inintel·ligible i si resulta que era el teu número li donaves la fitxa i et donava "allò"…

"Allò" era el menjar…

Recordeu les típiques olles petites policromades amb sanefes superkitch d'antanyo? Doncs be embruteu-les ben embrutades, treieu-li l'esmalt aquí i allí, doneu-li uns quants cops, trenqueu-li la nansa, i allò és el que m'han donat…

A dintre hi havia una líquid amb noodles d'arròs, cacauets, verdura no reconeixible i com a ingredients principals un ou ferrat flotant i un tall de porc (o això m'han dit)

He agafat el tall de porc amb els palillos, l'he emergit del liquid per observar-lo: tenia la forma tal qual que la d'una orella de porc. Blanc, he preguntat quina part del porc era i mentre jo sospirava m'anaven senyalant l'esquena… Uf!… quan he vist un os, m'he acabat de tranquil·litzar…

Hem començat a menjar. Pels comentaris dels meus companys de tiberi, es veu que he triat el millor… Sort!

Mentre menjàvem ningú del meu voltant ha tirat cap escopinada, ho he trobat tot una deferència. Això sí tots els meus companys anaven fent xarrups sorollosos de tant en tant. També m'ha impactat com t'has de menjar el tall de porc: Com que no hi ha ganivets, l'agafes amb els palillos, li fots queixalada i el tornes a la massa líquida. El mateix amb l'ou ferrat flotant.

Al final tampoc estava malament del tot. No m'ho he pogut acabar bàsicament perquè feia vint minuts que ells havien acabat i jo encara m'estava barallant amb els palillos i els noodles, amb lo qual ho he donat el dinar per acabat.

Al sortir he anat tot sol a l'starbucks a fer un talladet (expresso with milk). M'ha costat 16 Yuans, el doble que el dinar.