Lo fotut d'un blog...

... no és arribar, és mantenir-se (igual que la fama).... quina mandra continuar posant coses al blog... crec que passo... Tot i que Xina és una font inesgotable de anècdotes...

L'estaré cagant en alguna cosa?

Gràcies a què a Xina necessiten una setmana sencera per celebrar que l'1 de maig és el dia del treballador, vam tenir una setmana sencera de vacances només un mes després d'haver aterrat a Xangai. Vam aprofitar per anar a Pukhet, una illa turística de Tailàndia. Està a cinc hores de viatge en avió desde Xangai però el bitllet només costa 300 euros.

Perquè m'entengueu Pukhet és com Menorca, però li treus tots els pins i enlloc d'això li poses milions de palmeres i vegetació tropical per tot arreu (està només a cinc graus de latitud nord), li treus les caletes i hi poses platges més amples, encabrites al mar (es l'oceà Indic enlloc del nostre tranquil mediterrani), poses corall i peixos de tots colors en els fons marins, treus el mont Toro i en el seu lloc hi poses un petit parc natural de selva tropical, li poses unes quantes desenes de petites illetes semiverges pel voltant, et voilà: Pukhet. Senzillament espectacular.

Alguna vegada havia sentit a dir que hi ha platges de la Costa Brava o de les Balears que no tenen res a envejar a cap platja del món. Doncs no es cert. Ho desmenteixo rotundament. Per a mostra la de la foto (que no li fa justícia):

Aquesta platja no la imagina ni el millor paissatgista del món. Està a les illes Phi Phi. L'únic fallo que tenia és que amb nosaltres hi van arribar un mogollón de turistes en barcos porta-guiris (com nosaltres).

Em vaig posar a contemplar com el tio de la foto d'aquí abaix treballava llogant piragues.

Aleshores em va venir a parlar el seu amic, no sé què em volia vendre però de seguida va desistir quan li vaig posar la meva cara típica de no em treuràs ni un duro xaval (és molt efectiva aquesta cara, la vaig apendre del meu pare). En resum que al cap d'una estona estàvem parlant amigablement. Em va preguntar que feia i a on vivia, quan li vaig dir que era enginyer i vivia a Xangai, es va interessar molt i em va demanar si li podia arreglar el motor de la barca. Li vaig contestar que ni puta idea vamos i que jo era enginyer pero de treballar davant l'ordinador… Aleshores el tio va fer un "Aaaah! Que interessant…" El desgraciat no va poder dissimular una cara de: "Òstia pobre xaval!, quina pal!".

I és que aquell tiu vivia en l'autèntic paradís, i des d'allà, imaginar-se un cubicle amb un tiu treballant amb un ordinador era de lo mes ridícul.

Des d'aleshores que no em trec la mateixa pregunta del cap: "En aquesta vida... no l'estaré cagant en alguna cosa?"

Estem fent el ridícul (2a part)

El meu problema amb el ridícul que està fent el Barça, és que aquí a Xangai t'ho matxaquen fins a la sopa.
L'altre dia va ser al taxi. Anant cap a la feina, em van fotre el resum del Barça-Betis.
Del que van dir només vaig entendre Balcelona, Betis i Leal Madlid amb el que vaig interpretar: "El Barça ha tornat a fer la pena, aquest cop amb el Betis i ara el líder de la lliga és el Real Madrid".
Aarrgggh...

Estem fent el ridícul

Aquesta és la portada d'un diari d'esports d'aquí a Shanghai: els jugadors del Getafe celebrant el 4-0 al Barça, a tot color...

Un dinar autènticament xinès

Fa uns dies vaig anar a dinar amb cinc xinesos de la feina, quatre dels quals no han sortit mai de Xina, a una cantina “només per xinesos” del polígon on tenim les oficines.

L'higiene del local, no era exageradament dolenta si tenim en compte els estàndards locals. Primer havies de passar per una cua on pagaves la friolera de 8 Yuans (80 cèntims d'euro) i on triaves entre una llista de cinc linees de caràcters xinesos. He triat la tercera. Aleshores m'han donat una bonica fitxa d'autos de xoc de color rosa, agafada amb una pinsa d'estendre robat del mateix color, tant la fitxa com la pinsa tenien uns símbols xinesos i un número 16 cada una.

Amb això te n'anaves a un mostrador, des del qual tenies una perspectiva de la cuina que desde el meu punt de vista haurien d'evitar. Allà havies de donar la pinsa, que no la fitxa, al senyor que hi havia. Ha sigut en aquest moment quan he descobert que hi havia pinces d'altres colors conjuntats amb fitxers d'autos de xoc dels mateixos colors. La meva agudesa característica m'ha permès entendre que cada color corresponia amb un dels cinc plats (Hi havia 5 colors!).

Aquell bon home sortia de tant en tant amb menjar, cridava alguna cosa inintel·ligible i si resulta que era el teu número li donaves la fitxa i et donava "allò"…

"Allò" era el menjar…

Recordeu les típiques olles petites policromades amb sanefes superkitch d'antanyo? Doncs be embruteu-les ben embrutades, treieu-li l'esmalt aquí i allí, doneu-li uns quants cops, trenqueu-li la nansa, i allò és el que m'han donat…

A dintre hi havia una líquid amb noodles d'arròs, cacauets, verdura no reconeixible i com a ingredients principals un ou ferrat flotant i un tall de porc (o això m'han dit)

He agafat el tall de porc amb els palillos, l'he emergit del liquid per observar-lo: tenia la forma tal qual que la d'una orella de porc. Blanc, he preguntat quina part del porc era i mentre jo sospirava m'anaven senyalant l'esquena… Uf!… quan he vist un os, m'he acabat de tranquil·litzar…

Hem començat a menjar. Pels comentaris dels meus companys de tiberi, es veu que he triat el millor… Sort!

Mentre menjàvem ningú del meu voltant ha tirat cap escopinada, ho he trobat tot una deferència. Això sí tots els meus companys anaven fent xarrups sorollosos de tant en tant. També m'ha impactat com t'has de menjar el tall de porc: Com que no hi ha ganivets, l'agafes amb els palillos, li fots queixalada i el tornes a la massa líquida. El mateix amb l'ou ferrat flotant.

Al final tampoc estava malament del tot. No m'ho he pogut acabar bàsicament perquè feia vint minuts que ells havien acabat i jo encara m'estava barallant amb els palillos i els noodles, amb lo qual ho he donat el dinar per acabat.

Al sortir he anat tot sol a l'starbucks a fer un talladet (expresso with milk). M'ha costat 16 Yuans, el doble que el dinar.